Van
sortir a caminar entre la natura viva i morta. Els arbres morts convivien amb
els vius, igual que ells, la seva part morta convivia amb la seva part viva. La
unió de tots els extrems els va portar al paradís del silenci i la
compenetració on tot era possible i on tot era real i imaginari. Allà es van
trobar! La por encarada a la valentia. La mort encarada a la vida. Estaven vius
i al mateix temps estaven morts. Tot era instant, no hi havia abans ni després
tant sols el moment.
diumenge, 29 d’abril del 2018
dilluns, 23 d’abril del 2018
diumenge, 22 d’abril del 2018
dissabte, 7 d’abril del 2018
Això no és sa...
Estava feta un nyap al llit,
no per apatia ni problemes existencials, estava sota el nòrdic per dolor fisic.
Portava cinc pastilles i no la calmaven, allò li recordava el dolor de l’ànima
que no la cura ni Déu. Les dormides que feia la portaven a mons on hi havia
monstres, coses incoherents i un galimaties que la feien despertar. Si dormia
patia, si estava desperta patia.
-Què podia fer?- es va
preguntar per a si mateixa la Nika.
La resposta va resonar en el
seu cervell com un crit fet des de d'alt d’una muntanya
-Deixa el llibre que estàs
llegint, hòsties! Que no ets tu, és la protagonista!
La veritat és que no és gens
sa involucrar-se tant en el que es llegeix.
dimecres, 4 d’abril del 2018
Sacsejada
Iba
la muerte descalza por la calle gris y sucia del barrio de Santa Fe, cuando un
hombre con capa y sombrero se cruzó en su camino. Ella, la muerte, paró sus
pasos y se giró a observarlo . De repente, pasó lo inevitable, un cuervo negro
con ojos centelleantes apareció de la nada y plantándose delante del
bolígrafo exclamó: - Però tu no escivies
en català?
Deu
meu! L’ensurt que m’ha fotut el corb m’ha fet caure de la cadira i ara porto
dos punts al cap. No es pot estar tan concentrada quan els animals tenen veu
propia dins les històries.
dimarts, 3 d’abril del 2018
Silenci camuflat
-Arribes tard!- li van dir quan va entrar
per la porta semi oberta.
Ella, sense excusar-se els hi va dedicar un
petit somriure de disculpa. Però el que no sabien era que encara havia arribat
prou d’hora per tots els entrebancs que havia trobat en el trajecte des de casa
seva. La veïna del davant va sortir quan ella estava esperant l’ascensor i li
va demanar que si podia ajudar-la un moment, doncs el gat se li havia posat
darrera la rentadora i no podia sortir. Això li va costar una esgarrinxada a la
ma que ningú havia apreciat. Quan va sortir al carrer una bici se li havia tirat
a sobre fent-la caure al terra pelant-li els genolls, doncs havia decidit
posar-se faldilles aquell dia, però tampoc ningú ho havia apreciat. Quan per fi
havia trobat aparcament no s’havia adonat de la bassa fonda que quedava al
costat de la porta, cosa que va provocar un peu xop i una sandàlia marronosa
comparada amb la blancor de l'altra, però evidenment tampoc ningú ho havia
vist.
-Si us plau! La de l'esgarrinxada, genolls
pelats i amb diferent color de sandàlies ... podria asseure’s perquè poguem
començar la sessió?
Hi ha coses que no es poden amagar encara
que els que et rodegin no et diguin res.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)