Era
dur tornar a començar, ho sabia, però creia en ella. Era tot el que tenia, a
ella mateixa i prou. No sabia per on encarrilar la situació, però no volia
defallir perquè creia en el resultat. No la comprenien, ella tampoc comprenia
als altres, mes això era la seva força. Tant era el que li diguessin, tant era
el que es digués, el final era el que comptava. Es va esgotar, va emmalaltir i
es va morir. Ningú va saber si ho hauria aconseguit, tant sols una sola persona
ho sabia, i aquesta ara l’enyorava pel sol fet de no poder viure aquella
situació que ella li descrivia.
dissabte, 17 de març del 2018
diumenge, 4 de març del 2018
Sí, però no...
Asseguda
sobre el vell bagul desgastat que tenia a la terrassa, es va perdre en els seus
pensaments interns. El sol de la tarda li acaronava el rostre. Tancant els ulls
i deixant-se portar per les sensacions del moment va preguntar-se el per què d’aquella
situació que l’estava matant per dins. La resposta no arribava, però ella en un
arrebat de valentia va cridar interiorment: “tal vegada m’ho mereixo, sí, però
saps què, no ho vull. Tan punt va acabar d’afirmar amb to imperatiu el que
sentia, una ventada inòspita li va fer caure sobre el cap el test que penjava d’un
petit clau de la paret on estava adosat el bagul. Va perdré el món de vista i
amb ell la vida que no volia.
dissabte, 3 de març del 2018
Supernova
De petita va viure en un bol, però no un bol qualsevol, no, era un bol de cristall on l’interior era ben buit i l’exterior es veia magnificat. Quan es va fer gran, el bol va petar en mils bocins i va poder comprovar que l'interior era el magnific i l’exterior un solar ben buit.
Il·lustradora Yaoyao Ma Vas As
Subscriure's a:
Missatges (Atom)