El roser havia fet florir dues roses grogues, una de gran i bonica i l’altra petita i descolorida. La petitona es va morir, la gran també. Hem de viure de ple la resta del temps que ens queda, ja que la vida va seguida de la mort.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada