Mentre li acariciava l’esquena, cantava interiorment una cançó que va aprendre de petita, li evocava records d’amor de la infantesa. Per moments va desaparèixer del lloc i es va trobar amb el somriure de la senyora que li va fer viure una infància diferent i gratificant. Va tornar a la realitat amb mirada trista: ni era aquella època ni ell desprenia amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada