Feia temps que no sortia, però
aquella nit ho va fer. L’ambient no era tumultuós. Va ballar totes les cançons
que va tocar l’orquestra. Estava en el cel, així ho va confessar a la seva
amiga. Ho va ballar tot; tangos, valsos, rock, country, salsa, boleros...sempre
sola, però. La pista era d’ella i les gotes de pluja que queien del cel la
besaven...el cel existia i era al costat de casa. A estones aspirava el fum
dels joves que fumaven maria i reien, aleshores volava amb els peus a terra.
Pintura de Cynthia Cristina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada