Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 25 de juny de 2017

Fosa...de fondre's

Ella el mirava des del cor, ell la mirava amb amistat profunda. El dia havia estat llarg, es van dormir un al costat de l’altre sobre el llit. Les cortines voleiaven amb la petita brisa que portava un vent càlid i suau. Ella es va despertar i va sentir l’escalfor dels seu cos darrera d’ella, la ma d’ell estava sobre la seva cintura. Ella va començar a acariciar-li els dits, ell va respondre amb suavitat. Les seves mans van fer l’amor com mai havia imaginat. Un bes suau d’ell als cabells caòtics d’ella va desencadenar una passió descontrolada on l’amor era el protagonista. Les carícies entre dits i parts del cos van ser els protagonistes del silenci de la nit. Mai a la seva vida havia experimentat res igual, ella per fi va conèixer el que era fer l’amor des del més profund del seu cor. La matinada la va portar al plaer més extraordinari viscut mai. Va poder entrar dins els seus ulls i va poder travessar-li l’ànima. Era ell, senzillament era ell en un gran moment d’intimitat que no oblidaria en sa vida. Per unes hores havia viscut en el món que ella anhelava des que era jove.


Pintor George Hendrik