Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 23 de juny de 2017

Amb dos c...

La Des va anar a la platja amb un escalador de muntanyes. Amb el que ella no comptava, era haver de baixar per corriols i esgraons que duien a la cala que ell coneixia. Ell amb les seves flamants bambes, la Des amb les seves xancletes negres i roses de feia vuit anys.
—No sé per què no has vingut amb calçat adequat!— va dir ell tot sorprès.
—Perquè jo puc caminar amb xancletes per sobre una corda si vull!—va respondre amb contundència, mentre li maleïa els ossos interiorment.
Ell era la lluna i ella era el sol, dos cossos totalment oposats que es van ajuntar una tarda de lleure.
Ell va acabar el dia satisfet. La Des el va acabar amb agulletes a les cuixes, el vestit esgarrinxat, la dignitat intacta i les xancletes per tirar. I també amb l’enteniment que “anar a la platja” no té el mateix significat per a tothom.