Absent, estic absent! Els arbres, la gent...tot passa pel costat, però jo
estic absent. Ni tan sols la flor més bonica, ni les rialles que em torben em
motiven. Absent, sí, estic absent! Absent del món però no de la vida, perquè
aquesta, sempre s’encarrega d’empènyer vulgui jo o no. Tant li és com estigui,
tant li és com em trobi. Ella marca, es entrenadora neutre, diuen, però jo no
m’ho crec. Et fa jugar quan no vols i et retira a la banqueta quan ànsies
menjar-te el món. Estic absent, sí! Això mata per dins i per fora. L’absència
no em fa lliure, l’absència em fa esclava.
Pintora Helene Miaz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada