Estava asseguda en un petit mur davant l’església
esperant que sortís el seu amor. Portava esperant més de trenta minuts,
començava a inquietar-se, aquell temple no semblava tan gran. Ella estava
cansada i va decidir asseure’s una estona. Quan portava quasi una hora
observant tot l’entorn sense perdre de vista la porta gran per on havia entrat
ell va decidir anar a buscar-lo. Quina sorpresa va endur-se’n quan a l’entrar
va veure una estàtua tallada dalt d’un pedestal que era igual que el seu
estimat. Un capellà mirava aquella figura bocabadat. Ella va apropar-s’hi i va
preguntar-li qui era aquell Sant. El capellà compungit li va respondre que ho
ignorava, mai havia vist aquella figura i això que era el rector de l’església.
Ella es va quedar sola per sempre, el capellà es va morir sense saber mai qui
havia portat el sant i l’estimat mai més va ser vist, havia estat abduït i
convertit en Sant per la dimensió de la bona gent no reconeguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada