Una capelina fina grisosa es va apoderar d’ella. La va
atrapar mentre caminava per un carrer transitat de la petita ciutat. No la va
veure venir, ni tampoc com la va envoltar. Tan sols sap que es va trobar dins
d'una buidor, i res, ni ningú podia alliberar-la. Era presa del seu destí.
Estava com una perla dins una ostra; que hi és però ningú ho sap. Aquella
maquiavèl·lica “cosa” li va robar un retall de vida que va durar vint-i-quatre
hores.
Pintura Emma Sheldrake
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada