dissabte, 25 de març del 2017

Evolució

Van néixer el mateix dia i en ple estiu ja jugaven a cuita amagar. El seu món no era molt extens. Estaven envoltats de pins, la pinassa era el seu deliri. Pertanyien a famílies diferents. El primer dia que es van veure, tan sols es van observar un a l’altre. Amb els dies es buscaven i feien intents d’apropar-se. Un dia ella enfilant-se per a observar-lo de més a prop va fer un mal pas i va quedar enredada en una espiral d’esparreguera. Ell, en veure-la en aquella situació va anar a auxiliar-la. Des d’aleshores no es van separar mai més. S’havien ben trobat. Van aprendre junts de tot el que els envoltava. No eren com els altres, eren diferents, això els va anar allunyant  de la resta de la comunitat. Van fer de la seva vida una nova versió d’esquirols.

dilluns, 20 de març del 2017

Puresa



Es van conèixer quan ella encara era petita. Els anys van anar passant i la seva complicitat havia crescut en la mesura que ella s’anava desfullant per donar entrada a la formosa que avui era. Ella ho sabia tot d’ell. Ell li parlava dels seus més íntims secrets. Ell l’estimava, ella l’adorava. El jardí era el seu cau d’estimació. Ell l’acariciava i la dutxava Ella li agraïa acariciant-lo amb alguna fulla. Les tardes de primavera s’acompanyaven durant hores i les nits d’estiu gaudien del cel estrellat. Ell era el Sr.Idacra i ella una preciosa morera plantada al bell mig del pati.





Pintora Romina Lerda

diumenge, 12 de març del 2017

Nua=Vestida

Ella sempre era la incògnita, inclús per a ella mateixa. Sort en tenia de les seves amigues, elles l’ajudaven a aclarir-se sempre que podien, tot i que a vegades la seva intervenció no era possible. Ella, amb el temps havia aprés a estar sola i a espavilar-se davant els problemes dels enigmes de la seva vida. Provocava odi i amor al mateix temps, no hi havia terme mig. Ella era la x, i les seves amigues eren la y i la z.




Il·lustració  Anastasiia Bobko

divendres, 3 de març del 2017

Un dia qualsevol




Havien quedat a la terrassa de l’àtic aquella nit., però no s’hi va presentar. La Dacs l’esperava estirada en el balanci tot contemplant la lluna que brillava com mai en un cel fosc i ple d’estels. Es va quedar adormida entre els coixins. La va despertar una carícia de la Plum. Aquesta li va explicar que ell havia sortit de marxa i l’havia tancat a dins de casa. Van passar la resta del dia juntes. Eren les gates de dos veïns.







Pintor Lin Jinfu