Tenia tantes ganes de ballar que qualsevol música que escoltava la feia moure’s. Un amic, apiadant-se d’ella la va convidar a una festa que feien al seu barri. La nit prometia. Ella, abans de que la orquestra toqués, ja ballava. El seu amic no sabia que fer perquè estigués quieta ja que estava donant la nota. El seu amic començava a penedir-se. Quan el ball va començar, ella va ocupar la pista i no va parar fins el final. Ballava el pop, la salsa, les balades, el lent, els tangos, els valsos... Mentre ella esquivava les parelles amb el seu moviment el seu amic anava bevent cerveses. Quan la vetllada va acabar, ella va anar a la taula on hi havia el seu amic.—Perquè no has ballat cap cançó?—li va dir amb un somriure de bat a bat.
—Perquè cada vegada que venia tu ja eres a l’altre punta de la pista, i m’he passat tota la nit d’una punta a l’altre sense poder atrapar-te, punyetes—va dir ell amargat.
Ella va aconseguir ballar i ell va aconseguir fer quilometres en va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada