"Qüestionatges"

Va perdre la fe una tarda quan es va endinsar fins el fons en una qüestió que la tenia en “jaque” .La qüestió en sí tant se valia, la fe perduda era la qüestió actual.  Aquesta qüestió li va fer plantejar-se  una altra qüestió. Aleshores va adonar-se que les qüestions neixen en qüestió de moments i totes van directes al "jaque mate". Va decidir no qüestionar-se res més  i va avançar per la vida actuant. Va acabar engarjolada, això sí, però sense qüestionar-s'ho.

Imatge de : Serge Marshennikov

El marit ideal

—Besa’m,  però no prenguis mal—va dir la Maria a en Josep.

 —No entenc perquè em dius això, si saps que sóc el marit ideal—va respondre en Josep amb veu suau i tranquil·la.

—Marit sí, Josep! Ideal...ideal...ideal...

—No acabis la frase Maria, que et veig venir!

—Vols dir Josep? Si no vas veure venir el colom—va dir la Maria amb sorneguera.

—No era un colom Maria, sempre estem igual, era l’esperit Sant.

—Esperit sí, però Sant?

—Ja hi som! Parem aquí Maria! —va dir en Josep amb la mosca al nas, ja.

—Així ja no seguim amb l’acte amorós Josep?

—No! M’ha entrat mal de cap!

—Vols una aspirina?!

—Una copa de conyac vaig a prendre’m!

Quan va ser fora de l’habitació la Maria sabia que era el marit ideal...ella no tenia que posar mai l’excusa del mal de cap ja què sempre era ell que acabava tenint-ne de veritat.

R.I.P.

Avançar amb l’esperit alegre no és fàcil, gens.  Tampoc ho és deixar enrere el que t’ha empès a anar endavant. Som éssers individuals i col·lectius, però si la individualitat es regeix pels costums i pensaments del col·lectiu, estàs mort. Has de perdre per guanyar.