Estava asseguda davant una taula petitona en una terrassa amb vistes al
riu. Esperava a la seva cita. Cançons
italianes sortien d’una finestra de dalt del “Coffe”, local on havien quedat.
L’escalfor del sol la reconfortava, eren les dotze del migdia d’un diumenge en
ple desembre. Absorta mirant la corrent del riu i assaborint el licor calent
típic del país no va percebre l’arribada de la seva cita que en veure-la en
aquell estat hipnòtic i de postal es va retenir de saludar-la. El seu cap
estava recolzat en una de les columnes i la seva mirada era neta tot mirant a
l’infinit. La seva espera va ser eterna, ja que ella havia quedat atrapada en
un món on els vius no podien accedir. El licor i la seva malaltia havien xocat
i la parada cardíaca havia estat fulminant.
Il·lustració Shelly Bedsaul
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada