La punseta,
així la va batejar el gallec vingut del nord amb un esperit obert i rialler,
quan aquesta va explicar una transmutació de l’ADN on les cèl·lules mutaven arran
del fum del tabac que penetrava dins el cos, això que ella era una fumadora com
cal. La moscacojonera era la companya
de pis de la punseta i li agradava
riure’s d’ella, sobretot quan “ella” quedava sana i estalvia de la punseta que tenia el do de acollonar-la
constantment. La punseta, el gallec i
la moscacojonera van viure instants diferents observats per la lluna inexistent
amagada darrera els núvols que no li deixaven fer el tafaner d’aquells tres
humans que prometien converses extravagants i incomprensibles. El basc, ben adormint,
no es va assabentar de res, s’havia
lliurat incondicionalment als braços de Morfeo.
Els portals sempre han d’estar oberts perquè la rutina
surti a donar un tomb i doni pas a la “vida”.
Obra de: Bob Salo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada