Aquell noi va començar a observar-la. Li agradava com es
movien les faldilles de colors tapant les cames que amagaven el secret tan ben
guardat del seu ser. Es movia amb delicadesa. Li agradava pintar-se amb tons
suaus. No sabia com es deia, però la va batejar amb el nom d’Alícia, pensant en
el conte d’Alícia en el país de les meravelles. De fet, per a ell era com un
conte impossible. Ell era el petit d’una família exigent, ple de normes i
tradicions que no es podien saltar. Quan la observava a ella, era feliç.
Estirat sobre el llit, la somiava despert. Davant l’escriptori la desitjava. De
fet, la volia, la volia molt però això no podia ser de cap de les maneres.
Només la podria tenir dins la seva cambra amb la porta tancada amb clau, ja que
ella era ell...
Il·lustració Sara Herranz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada