dilluns, 5 d’octubre del 2015

Adéu...

Us escric aquestes lletres tan sols
per dir-vos “adéu”. No és un adéu per
Elena Núñez
sempre, tan sols és un “adéu plumífer”.
Us preguntareu que significa. No patiu,
us ho descriuré amb senzillesa. Aquest,
és un adéu on la persona és queda i
la ment se’n va. No rigueu, que us veig!
Necessito escriure, i per fer-ho necessito
volar. Sé que m’entendreu perquè sabeu
que no us respondré per molt que em crideu.
La habilitat de volar és un do que no penso
malbaratar amb la rutina d’aquest món físic
lligat per les hores, les necessitats i la poca
llibertat de ser un mateix a cada moment.
No em crideu ni per a menjar. Quan he alçat
el vol, les necessitats fisiològiques, ipso-facto
desapareixen. Ara bé, si ho heu de fer, que sigui
tan sols per dir-me que també heu aprés a volar...



divendres, 2 d’octubre del 2015

Cervells "sense nom"


Els cervells són com els pebrots de padró;
no perquè uns  piquen i els altres no, sinó
perquè surten al món totalment “immadurs”.

Hi ha cervells intel·ligents, llestos, pragmàtics, volats, quadrats,  dolents, insípids, maquiavèl·lics, neurastènics, i els que s’anomenen “sense nom”. Com exemple fàcil de comprendre en seria un d’ells el que habita dins el president de la nació espanyola,  que a part de repetir incansablement les paraules;  llei i constitució, no entén gaire, millor dit gens,  que res del que diu té cap mena de significat, ja que no aporta cap ínfima qualitat de discurs i els recursos que té a l’abast ni els llegeix ni els entén.



dijous, 1 d’octubre del 2015

LUMA D'ELPU

                                                                 Gràcies María Dubon !
Hola Mònica,
M’han regalat el teu llibre i vull fer-te arribar la meva opinió i el meu agraïment per la bona estona que he passat llegin-ho.
Luma d’Elpu és una obra plena de delicada tendresa i de imaginació. Una història que captiva per moments i atrapa al lector en una xarxa teixida de fantasia.
Has barrejat realitat i ficció, mons reials e inventats, per a narrar una aventura màgica amb una pinzellada de filosofia vital. La vida, sempre la vida, malgrat el dolor, el patiment, la por o la manca d’amor. La vida com un destí ineludible. La vida en plenitud para suportar la lluita quotidiana.
Felicitacions per aquest treball.
Petons
María
Setembre-2015