dilluns, 14 de desembre del 2015

Un sense l'altre no és possible

Pablo Picasso

Tenia un dret, però també un deure. El dret la utilitzava,
el deure el complia. Però el deure no li era reconegut,
en canvi el dret li era reclamat amb constància.  Aquest
desgavell la bloquejava envers als deures que passaven
inadvertits i els drets que ressorgien amb gran fermesa.
Un dia es va llevar i va posar fi a aquesta disfunció
que la consumia. Va decidir tenir els drets que ella volia
i els deures que ella es marcava. El desconcert encara
la va trasbalsar més, ja que els deures continuaven passant
com una cosa natural i els drets els sentia com una espina
clavada al coll. Va acabar deduint que fes el que fes mai
seria reconeguda pel que feia sinó pel que devia. S’havia
equivocat de món i aquest es rebotava perquè tampoc la volia.