Vot/Bot

Crec en el vot individual quan es manifesta en el bot conjunt!

Perquè quan un vota, exerceix la llibertat de pensament.

Perquè quants molts boten, exerciten la unió d’un sol pensament.

Agafats del braç “el senderi” i “la bogeria” arrasen amb les emocions

internes de cadascú, i aquestes es transformen  en sentiments purs.

Botar i votar, quan van junts de la mà, no hi ha manera de frenar-los!

Estel d'Estelada

Rokooko

Amb nou rumb i a mar oberta,

neden els somnis recuperats

d’un temps passat, d’un enllà

enterrat amb esperances marcides.

L’erosió provocada per l’avançar

de la vida els ha aflorat en un oceà

d’incertesa on les ones embogides

es mouen tant cap a mar endins

com cap a mar enfora, prenent

les regnes d’un nou món que viurà

per a recuperar-se i no tornar.

Carta de Catalunya a Espanya

Ofra amit

L’amor dels meus és tan fort que ni les tempestes vingudes del centre ja no em poden fer més mal. Recordo quan em vas liquidar amb remolins color oliva. Estava tan i tan cansada! Vaig haver d’entrar en coma perquè no podia amb el dolor color vermell. Estava molt cansada, saps! No tenia més colors que els propis. Ara, però, després d’anys de vitamines i exercici mental estic preparada per a la meva resurrecció. Els camps, plens de vinyes saludables estan esperant la collita, que no dista gens llunyana. La teva supèrbia t’ha impedit veure els abonaments que m’has enviat, que han estat com pluges de pedra, fang, i ales. Estic renovada i et dono les gràcies per la teva ignorància. Adéu estimada Espanya! Aquí sempre seràs benvinguda quan parlis amb intel·ligència, coneixement i respecte. Però també quan tractis amb respecte a les teves vinyes. Dóna’ls-hi coneixements per avançar i viure en tranquil·litat, ja que sinó continuaràs autodestruint-te. Aprèn a viure sense els teus estimats arguments de la por, aquests se t’estan quedant obsolets. Ànims! Tu també pots renéixer dins la saviesa del bon fer i de l’escolta. Deixa de tractar-les com a “estúpides”, no es pot viure eternament del caciquisme. Ànims! Sé que tu també saps treballar!

Parla'ls de tu estimada Catalunya!

Lola Anglada

Parla’ls de tu, estimada Catalunya!

Parla’ls en la teva pròpia llengua

o amb altres que ja coneixes, però,

parla’ls de tu! Parla’ls amb sentiment

d’arrel i criteri. Parla’ls de les raons

del teu bitllet cap el futur, però sobretot, 

parla’ls de tu a aquells que et vulguin conèixer

i sàpiguen escoltar. Nosaltres t’estimem, sí,

i molt. Ells, tan sols et desitgen perquè et

necessiten com a ’individus arcaics de ment

militaritzada que són. Solament et volen

per poder seguir xuclant i restar asseguts

en poltrones fetes de sang de temps passats.

Els catalans han dit PROU!

Lola Anglada

Quan la closca es trenca és que la nova vida reclama el seu lloc. Aquest trencament es deu a que ja té la força suficient per enfrontar-se al nou món. Això és el que ha passat a Catalunya! Les closques han començat a esquerdar-se i molts que no en volien sortir ho han fet per una senzilla raó:

Han vist i percebut la vexació soferta al poble català davant la gran incultura que tenen els mandataris de l’estat “espanyol”. Ja no és tan sols tot el que ells els prenen sinó també la representació que fan d’Espanya a la resta del món. La cultura i el pensament d’un poble no pot ser ultratjat per paràsits, sangoneres i ignorants