Sota l’ull crític
del que està assegut
no es pot fer res
de bo, ni tan sols
ho intentis, és
una veritable pèrdua
de temps. Vaguetat
i parsimònia
són les reines amb
tron fix davant
les injustícies,
les barbaritats,
les humiliacions i
les preses de pèl
al què estem
abocats la raça anomenada:
“racional”. Sort
que em costa posar el peus
a terra! Perquè si
hagués de tenir-los ferms
en el sòl d’aquest
planeta tal vegada moriria,
però no dolçament,
no, no, sinó al més
pur estil de tragèdia
grega. Això sí! Amb sàtires
i força ironia
fins a l’últim sospir exhalat..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada