Hi havia una vegada
un peix que volava
 |
| Sas Crhistian |
i un au que nadava.
La seva amistat durava
el que l’au aguantava
sota l’aigua i el temps
que el peix resistia
en l'aire. La línia era
prima i molt gruixuda
alhora, però cap d’ells
qüestionava aquest fet,
tan sols s’entenien
i gaudien del breus
moments que es fonien
en segons dia rere dia.
Viure és sentir sense
torturar-se en el “ Per què?”.
4 comentaris:
No tenien temps de tenir relacions sexuals, es una llastima perque ves a saber que sortiria d'un au i d'un peix. Potser el peix volador? i ja hi tornem a ser-hi
Molt bona Ramon!!!! jajjajajajaajajaj i sant tornemi!!!!!
Escollir entre torturarse en el perque i no donar oportunitats a la vida o viure sensa plantajaments,
inconcienment?, i fruir. Moltes vegades agafem la primera opció. Potser el millor seria agafar proporcions de cada una.
Un retall de cada opció seria interessant Josep!!!!
Publica un comentari a l'entrada