Quan
va obrir la porta es va trobar immersa
en
un batibull de crits que la varen deixar
immobilitzada.
Qui era tota aquella gent?
 |
| Isabelle ALTADILL |
Què
hi feien allà? No els havia vist mai!
Que
discutien?... Totes les preguntes
se
li amuntegaven al cervell, es solapaven
unes
amb les altres. Cap dels que hi havia
a
la sala va adonar-se de la seva presència.
Ella
volia fer un crit perquè tothom callés
i
que les preguntes se li anessin responen
una
a una, però no sortia res de la seva gola.
Estava
astorada. El contacte d’una ma sobre
l’espatlla
li va fer girar el cap. Era un home
gran,
barbut, amb ulleres i olor a tabac
de
pipa. L’home, molt amable la va fer
retirar
del pas de la porta i amb veu
tranquil·la
li va dir:
—T’has
equivocat de pis Juliana!
El
teu es troba a la quarta planta, i ara estàs
a
la vuitena. Aquí la gent ja no te remei,
tan
sols s’escolta a si mateixa mentre crida.
Tu
encara pots curar-te, ja que els de la quarta
planta
sabeu escoltar sense la necessitat
de
posar-vos a la defensiva ni utilitzar el “jo”
com
a resposta imminent. El rètol de l’edifici hi deia:
“Centre
especialitzat en ments Involutives”
