dijous, 30 d’octubre del 2014

Amigues

— D’on ets?
— D’aquí mateix!
— D’aquest poble?
—Això és un poble?
—Sí! No?
— Quatre cases i una barraca petita és un poble?
-—Clar que sí!
—Jo creia que un poble el formaven un conjunt de persones i en aquest lloc ja no hi viu ningú, tan sols jo.
—Les cases estan totes buides?
—Sí!
— Totes no suposo, perquè tu deus viure en alguna d’elles.
—No!
—Però no m’acabes de dir que vius aquí?
—Sí, però en una barraqueta petita!
—I a on es troba la teva barraca?
—Si vas per aquest camí de la dreta hi arribaràs.
—Puc veure-la?
—I tant, ves-hi la porta és oberta. Jo ara et deixo que vull anar un moment al riu que hi ha a l’altre costat d’aquell turó.
—Caram, gràcies! Encantada d’haver-te conegut! Com et dius?
—Elvira! I tu?
—Marina!
—El mateix et dic Marina, a veure si vens a visitar-me algun dia.
—Ho faré, ja que estaré uns dies a la caseta que hi ha no molt lluny d’aquí! Fins aviat Elvira!
—Vagi bé Marina!

El camí fins a la barraca feia un xic de pendent. Quan la Marina va arribar a dalt va observar una portalada mig derruïda i molt deixada. A l’entrar-hi es va trobar un nínxol de pedra gris. Estava obert i a  sobre la pedra, gravat amb lletres petites , hi posava Elvira 1805-1830.

Mentrestant, no molt lluny d’allà ,un grup de joves  estava gaudint escoltant amb entusiasme les explicacions que els hi donava "l’Elvira".



La Marina i la seva colla havien llogat una caseta en un entorn muntanyenc per a passar uns dies fora de la ciutat.  Com que tots coneixien prou bé el tarannà de la Marina, sabien que el primer dia ja aniria a fer una ullada al poble desert que estava a mig quilómetre d’allà. Li encantava  passejar sola de bon matí i fer el tafaner sobre l’entorn i la seva gent. Els seus amics li havien preparat aquesta broma amb una actriu que havien llogat. Les mini vacances prometien.

dijous, 23 d’octubre del 2014

Desgavell

Kandinsky

Figuraven entre les corbes
més ben proporcionades
a nivell mundial. Sinuoses
mirades quedaven preses,
quan guaitaven extasiades
les ondulacions prominents
dels voluptuosos esquelets.
Ningú va preveure que tantes
fossin les visions perverses
que provocarien unes talles
de marbre emulant amulets.

divendres, 17 d’octubre del 2014

Instants rebels!

Jean Picazo

El que s’ha mort, és viu.
No pel fet de que ja no ho vegi
no hi sigui. Qui no diu que la morta
sigui jo. El meu món d’avui és el d’ahir,
i el futur és el meu avui. Per què cerquem
mons plens quan els buits els podem omplir?

dijous, 16 d’octubre del 2014

Votar o Botar?

Pots votar sense botar!
Si votes, et faràs sentir
si botes, et faràs notar
el que no has d’alentir
mai, però, és l’actuar.
Perquè el vot és únic,
perquè el bot és vida,
i cap d’ells pot acabar
morint per mandrós,
confús i imprecís. Vota
o bota,  però estigues
alerta,  el vot és ferm
i el botar només fressa.

dissabte, 11 d’octubre del 2014

Gest & Verb


Daria una tija per un bon dia,
regalaria milers de pètals per un somriure,
oferiria una bonica flor per un bon petó
i una bonica toia per una senzilla mirada.
Però el que de debò faria,  seria honrar
i donar l’ànima si pogués pertànyer
a una espècie on  el gest superés
a la paraula i el verb fos pur plaer.

dimecres, 8 d’octubre del 2014

PARTIT POPULAR "Personal Pusil·lànime"

sado Naike Casado
Persones
Ambigües
Repartint-se
Trumfos
Immorals,
Trepitjant
Pobles
Obrers
Perniciosament,
Utilitzant-los
Lucrativament,
Ambiciosament i
Reiteradament.

diumenge, 5 d’octubre del 2014

Habilitat "real"

Hi havia una vegada un gamarús
que es pensava que era l’únic sabedor
real de molts afers. Era conegut per la seva
destresa en capgirar qualsevol fet diari.
Pat Erickson
La seva veritat exaltava a les altres aus.
Entre elles, però, hi havia una òliba que deia
que si el gamarús  es creia la seva veritat,
no hi havia cap raó per dubtar-ne. Les altres
aus no entenien aquella lògica exposada.
L’òliba tenia un argument molt concret
per entendre al gamarús, i els hi va manifestar.
Aquest gamarús és sedentari, com molts
de la nostra espècie, però ell ha desenvolupat
una gran imaginació que el permet viure, veure
i sentir el que altres no podem per no tenir
aquesta habilitat. Aleshores,  on radica el que
ens exaspera a tots? Té ell el problema o realment
el tenim nosaltres amb la nostra limitació?
No per ser majoria tenim la raó.