Coirassa

German Ressarolo

Sóc el que no es veu!

Aleshores, sóc certa?

“Beneïts els qui veuen

perquè d’ells seran ....”

les lletres bordades de mi.

DESTRONAT

Mercedes Garcia Bravo

Poc sabedors de res, farcits

de bafarades de mots buits,

han inundat l’estança blanca

on el silenci hauria de ser-ne

el Rei. Destronat i abatut se’n

va en sigil a la recerca d'un nou

imperi on en sigui respectat.

Vacances a CATALUNYA

Lucio Diodati

Aquest estiu han escollit  Catalunya per a passar les vacances.

Quin problema hi ha? A la fi, la Costa Catalana i les seves ciutats

han estat venudes com a reclam turístic per la bona ubicació

i la seva història. No ens podem queixar si ells han volgut venir

a veure’ns. Tot i tothom hi té dret. Oferir el nostre país

a la resta del món ha fet que aquests cúmuls d’estiuejants

envaïssin tan grata terra. Amb aquest visitants l’única revolució

a fer és la de la resignació. Tal vegada fora bo no vendre

temperatures que no són possibles de controlar, ni oferir sol

que no es deixa dominar. Aquest any els núvols i les tempestes

han seleccionat la terra catalana per recrear-se. De fet, aquí

es lluita per a la llibertat, i ells són lliures de fer i anar a on vulguin.

GROTESC

Molta aigua i poca terra

hi ha en el nostre planeta,

Marie Fox

i la manca del líquid preuat

és la mort per a molts.

Molta sang i poc cos

hi ha en la nostra estructura,

i la manca del líquid vital

és l’agonia  per a molts.

Molt de cervell i poca connexió

hi ha en el nostre intel·lecte

i la manca de noves obertures

és la idiotesa per a molts.

Aigua, sang i cervell són

l’Esperit Sant d’un món físic

abocat a la desaparició

dels grans “jo” coronats.

INVASIÓ

Antonio Berdi

El petit món d’en Trill estava amenaçat.  Els seus creadors li volien arravatar, no perquè fos un perill per ell, sinó perquè ells no hi podien accedir. Ignoraven tot el que en ell hi succeïa. Especialistes en penetrar en la ment més recòndita estaven disposats a fer el que calgués perquè en Trill entrés en el món que els regia a tots, a tots ells. La manipulació entre les ombres s’estava forjant a espatlles d’en Trill. Ell, des del seu petit món veia apropar-se  núvols de colors enfosquits i va decidir  refugiar-se dins la cova d’en Jolen, un ós bru que va conèixer mentre passejava pel seu reduït món. Tot el que van aconseguir els entesos amb aquella cirurgia va ser que en Trill ja no sortís mai més de la cova de l’ós. Allà dins es sentia segur. En Jolen, cada vespre li explicava històries del que passava a fóra, i quan aquest hivernava, en Trill s’arraulia molt a prop del seu cor i amb els bàtecs  suaus i difusos hi passava temporades  llargues. La no acceptació de mons diferents per part del món absolut està abocat a la pròpia destrucció.

RàdioTV Andorra

Entrevistada per Lourdes Prat Ferrer. Escriptora, periodista, productora, presentadora i locutora de programes de ràdio i televisió.

Rebre el seu missatge per fer una entrevista, em va fer baixar per moments a terra ferma. Li dono les gràcies per la seva dedicació i el tracte rebut.



Enllaç:
http://andorradifusio.ad/media/tertulia-literaria-i-proces-editorial-amb-monica-huix-mas-i-elena-aranda

ULLS CLUCS

Francine Van Hove

La foscor que habita

dins uns ulls clucs quan

la son no arriba, no és

més que una pissarra

negra esperant ser

utilitzada per un sol

guix revelant qualsevol

matís d’aquest món

absurd, irònic, i perible.

GINA

Tot era immens! Gegantí!

—Com havia anat a parar

a un món així?- es preguntava

la Gina mentre observava

aquelles monstruositats.

Aquella visió deformada

l’angoixava. Fulles allargades,

troncs amplíssims, insectes

enormes.... la Gina no gosava

moure’s. No volia ser apreciada

per cap inquilí d’aquell lloc tan

estrany i surrealista. La seva

quietud la va dur a la mor. La

marieta Gina havia entrat per

un coll d’ampolla de vidre

sense assabentar-se. Aquest fet

la va fer entrar en una dimensió

totalment desconeguda per a

ella on la sortida era a prop,

però la por al desconegut

li va fer perdre l’oportunitat

de trobar-ne la sortida.

Horitzó etern

Rocio Klapes

Digues que el millor del dia

és l’avui, no les inclemències

arribades quan tot dormia

per amanir les vivències

de la jornada no escollida.

Digues que el millor de la nit

és l’ara, no l’esgotament

amuntegat en el zenit

de les hores àrduament

connectades per la gran

xarxa de fils impalpables.