diumenge, 13 de juliol del 2014

Vestigi

Isabel Guerra

Vas marxar sense ni tan sols
un bon “adéu”. Vas marxar
amb el cap ben alt i sense
girar-te a observar els estralls
de la teva partida. De fet, és
l’única manera de poder
viure sense cap remordiment.
Vas marxar, sí! Vas assolar, sí!
Tenies la veu dolça i el to
hipnotitzador. Ara que ja han
passat 50 anys, ja ningú t’anomena,
tan sols passes uns segons breus
per les ments que et van creure
i que ara estan atrofiades pels
records barrejats. Bona mort
la teva! Mala partida la teva!