 |
| Oswaldo Guayasamin |
Hi
havia una vegada
una
serp amb cua de gat,
orelles
de mussol, ulls de lleó,
cos
de conill i potes de gos.
Tots
els animals del bosc
marxaven
espaordits quan
se
la trobaven pel camí.
Ella,
no ho entenia, perquè
ella
no havia triat ser així.
Es
va acostumar a parlar
amb
si mateixa i va descobrir
que
la companyia no eren
les
coneixences sinó la seva
capacitat
per viure en solitari
dins
el gran bosc de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada