dimarts, 27 de maig del 2014

Mily i el Valent

Us explicaré una història que va ocórrer temps ençà, i comença així:
Alexandra Rodrigo
Hi va haver-hi una vegada, però tan sols una, que a dins un castell molt gran hi va viure una princesa que tenia per nom Mily. Era filla del rei Flanpik. Va ser l’única descendent i per tant la successora del regnat. Un dia va aparèixer per la contrada un jove especial. Amb el nom de Valent el van batejar, ja que ell deia que no en tenia de nom, perquè no tenia por a res. La princesa va quedar fascinada amb el jove. La tenia molt intrigada, ja que el noi no sabia el que era la por, ni el patiment, ni la alegria, ni el plaer, ni coneixia d’olors ni pudors. Tan li era si plovia, si feia sol, si el vent bufava fort o si la neu envaïa la contrada. Ell sempre restava igual : impassible. La princesa Mily, amb el temps li va canviar el nom de Valent pel de Sense Nom. La gent no entenia perquè la bona princesa Mily li va canviar el nom, ja que aquell noi era la valentia personificada, no s’aturava davant de res i sempre actuava quan hi havia algun contratemps. Però com sempre succeeix, el temps acaba donant resposta a qualsevol pregunta que ens puguem fer. I vet aquí que el va descobrir la princesa en poc temps, la resta d’habitants ho va fer en un període de temps llarg. Aquell jove, d’un dia per l’altre va desaparèixer d’aquella terra de la mateixa manera que hi havia arribat; sense motiu aparent. 
És fàcil ser valent quan les emocions i els sentiments són nuls en la persona. La valentia tan sols existeix quan es sent i es pateix, perquè sense aquestes premisses la valentia no té nom.