Era
petita i escanyolida,
vivia
en una casa estreta,
diminuta,
i tenia un jardí
 | |
| http://cuadrosmarga.com/ |
tan
minúscul que tan sols
hi
cabia un test amb una flor.
Mai
tenia un NO per a ningú.
La
van batejar amb el nom
de
“La No-No”, perquè dos
negacions
equivalen
a
una afirmació. Un dia,
la gent
del poble va quedar
esparverada
perquè la noia
havia
dit NO a un habitant
del
poble. Es va confabular
sobre
que podia haver estat
aquell
“NO” sense ser un SÍ.
Al
final del dia es va saber
que
li havien ofert una casa
més
gran amb un gran jardí.
La
No-No va argumentar
que
si tenia més del que
podia
dominar no podria
seguir
dient SÍ a qui
la
necessites, ja que tindria
massa
treball a cuidar
de
les coses materials
que
se li haurien multiplicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada