Absurd

Hi havia una vegada un pop amb set tentacles, el vuitè no li va néixer mai. Ell en volia vuit com els seus companys i va tenir la gran idea de fer-se’l amb el que trobés pel fons marí.

Ara, hi havia un pop amb vuit tentacles, set naturals i un de biònic. El va crear amb llaunes de beguda, filferros, tapes metàl·liques i un mòbil de color rosa que va trobar pel fons marí.

Jason

Una vegada va haver-hi un pop que tenia un tentacle biònic, però va durar poc temps. L’òxid del material usat pel nou tentacle se li va filtrar a dins el cos causant-li la mort en el fons marí.

Hi ha una història d’un pop amb vuit tentacles, set de natural i un de biònic. El seu afany per ser com els altres el va portar a fer-se un tentacle més de forma antinatural. El preu que va pagar per voler ser com els altres va ser la mort, i el que va aconseguir va ser morir-me igual que tots però no va gaudir de la seva vida podent ser diferent a la resta.

Sofrent

 

Entitats no bones

vingudes de no sé on

ocupen valuoses zones

de l’ens humà dilapidant

les essències que ploren

descontrolades la mort

definitiva de l’espai ocupat.

Septem

Set puntes tenia l’estrella reina

Victorio Fodrini

i n’eren els seus colors set.

Set llums brillant al cap vespre

i en el cel de la nit set notes sonant .

Set sons s’escoltaven de fons

i banyant l’univers set melodies.

Set estels formaven el grup.

Set eren les nimfes que atrapaven

al cor ferit que les buscava set vegades

en la foscor del crepuscle. Set carícies,

set malsons, set ànimes cada dia.

Alquimia

De puntetes avançava per no ferir sensibilitats, el seu aspecte era grotesc i ofensiu. Havia nascut així, l’única que la va estimar va ser la mare, però va morir quan ella tenia dotze anys. Un dia, com que ningú la volia, va endinsar-se al bosc i mai més en va sortir. Vivia acollida pels arbres i per tots els animals que varen veure en ella amor incondicional per tot. No renegava de ningú, mai va criticar als seus semblants i el més important era que les aigües dels rierols li mostraven la seva imatge com una dolça nena dins un cos tosc i aspre. Un dia de tardor un caçador va veure uns peus surtin d’un grapat de fullam sec. L’home, espantat i després encuriosit  va apartar tota aquella fullaraca i es va trobar una jove amb una cabellera immensa i intensa. La noia va obrir els ulls i el caçador va quedar meravellat del color blau transparent d’aquella mossa. No es va espantar del seu cos, doncs el bosc l’havia anat polint i ara era una jove atractiva que mai més va voler viure amb humans, sinó que després de ser descoberta pel aquell home, va sentir com senten els humans i com sent la terra i aleshores va saber que ella mai havia pertangut a ells sinó a la natura.