dijous, 7 de març del 2013

OPOSATS


Res a veure un amb l’altre, i tant sí com no els volen complementar....

Fernando Botero
Relíquies ancestrals usades en
Epoques antigues per fer entendre
La vida a través de paràboles
Idealitzades que s’han tergiversat
Gràcies a les manipulacions
Innates d’humans amb ment fosca i
Obsessionats pel poder i la glòria.

Actes lliures
Mitjançant el cor
O la ment sense esperar
Res a canvi. 

dimecres, 6 de març del 2013

Reialesa


G.Martí Ceballos

Disfressem la realitat, i no fa falta que sigui carnaval. Ens vestim d’indis i lluitem contra icebergs. Anem de hawaians i vivim en iglús. La realitat es blava i ens empenyem en tenyir-la groga. El real de la realitat és la reialesa de la situació, ens agradi o no.



dimarts, 5 de març del 2013

Orgasme Físic


L’orgasme és l’exaltació extrema en el que arriben els òrgans sexuals dels cossos vius. Les vies per arribar-hi poden ésser vàries. Una d’elles és a través de la masturbació, que és el camí manipulat per un mateix per aconseguir l’al·ludit. Un altre, és a traves de l’acte de fer l’amor, que no és més que l’acompanyament en el camí utilitzant el cos de l’amant per a la fricció, arribant així a l’esmentat. L’últim i no gaire diferent és l’acte de fer sexe que és també un camí acompanyat però aquest seguint rutes diferents en el contacte per arribar al susdit.

Resumint, sempre s’està sol davant l’orgasme, a vegades el compartim, això sí per utilització en benefici propi.



dilluns, 4 de març del 2013

Pepa i Trini QUAN HI HA GENT HI HA ACTES


—Pepa, anem a veure les flors?
—Quines flors Trini?
—Quines flors han de ser Pepa! Estem a la setmana de les flors.
—La setmana? La primavera dura més d’una setmana Trini!
—M’estàs vacil·lant Pepa?
—Jo?
—Mira, véns o no véns?
—Però si no m’has dit a on Trini.
—M’estàs posant del nervis Pepa! A veure les flors!
—Quines flors?
—S’ha acabat! Aquí et quedes, ja ens veurem!
—Ara, que li ha passat a aquesta?


—Senyora? Em pot pagar el que han pres amb la seva companya, ara acabo el meu torn i ho he de deixar tot lligat.
Fernando Botero
—Lligat amb qui?
—Amb la caixa senyora!
—Quina caixa?
—S’està quedant amb mi senyora?
—Bé, si et vols asseure, tu mateix!
—Senyora, si us plau, m’abona l’import de la nota.
—Quina nota?
—Aquesta, senyora, aquesta d’aquí al cim de la taula.
—Això no és cap nota, hi ha números, les notes estan fetes de lletres.
—Desisteixo senyora, ja l’invito jo ... Buuuufa! M’ha hagut de tocar a mi, no hi ha cap altre explicació...


—Pepa? Hola! Que estàs sola?
—No, estava amb la Trini i un noi que es volia asseure’s, però han desaparegut tots dos.
—Hi a on han anat?
—No ho sé pas, ell em sembla que volia deixar-li una nota i ella ha anat a buscar flors .
—Caram! Escolta Pepa, ahir et vaig donar unes pastilles pel teu mal de cap, però em vaig equivocar i et vaig donar unes pastilles per l’ansietat del gos, com que són del mateix color em vaig embolicar. Bé, veig que no t’ha afectat.
—Afectar-me? No home no. Estic tan bé que no em recordo ni que tingués mal de cap ni que tu tinguessis gos.
—Ets una bona amiga, em pensava que em fotaires la gran bronca.
—Tranquil, ves tranquil...quines coses que passen per aquest món de
Déu.
—Ens veiem Pepa! Gràcies per la teva comprensió. Vaig a buscar a la Mercè a la perruqueria.

diumenge, 3 de març del 2013

Ni...tampoc...


Conec un lloc igual a molts. Aquest lloc no és gran ni petit, ni maco ni lleig, ni agradable ni desagradable, ni dolç ni dur, tampoc és alegre ni trist, ni antipàtic ni simpàtic, ni bo ni dolent, tan sols és. És un lloc que es diu indiferència i habita en molts racons. I aquests racons no són ni dolents ni bons, ni simpàtics ni antipàtics, ni tristos ni alegres, tampoc són durs ni dolços, ni desagradables ni agradables, ni lletjos ni macos, ni petits ni grans, solament hi són en cadascú.

dissabte, 2 de març del 2013

Que dur...!

Damian Klaczkiewicz

Una infinitat d’arbres cobrien una extensa porció de terra. Era un espectacle verdós de veure. Onades de vent movien les branques convertint-les en ballarines de valsos, de tangos. La mirada, embriagada de tanta meravella es va col·lapsar, reaccionant de cop quan una pluja d’aigua fresca em va començar a caure pel damunt, la qual cosa em va deixar immòbil, però per poca estona, ja que un vent aromàtic i amb molta força em va tirar a terra quedant per uns moments aclaparada pel que m’havia passat però sense temps a pensar gaire perquè un tremolor vingut del subsòl em va espavilar de mala manera. Llevant-me del paviment en contra del vent i amb la pluja constant vaig poder arribar a sota un d’aquells arbres verdosos que m’havien captivat. A vegades és dur estar a un pam de terra, molt dur!

divendres, 1 de març del 2013

Orgasme Literari

Lole Ferrada Sullivan
Les cobertes del llibre eren suaus com una delicada bufanda de plomes volàtils. Resseguir aquella coberta amb les puntes dels dits em provocava esgarrifances de plaer intern. No gosava obrir-lo, no sabia que hi podia trobar a dins, tampoc  sabia si estava preparada pel que hi diria. Després d’una estona indecisòria vaig optar per deixar l'obra sobre la tauleta. Una lluita interna davant d’aquell volum em va originar una petita descàrrega d’adrenalina que em va llençar directe a les planes amagades de l’interior. Les paraules enganxades expressant una acció, una decisió, un comentari, un diàleg... tot allò em van arrastrar a les profunditats d’aquella història que anava cobrant vida en el meu cervell aspectant i inquiet, àvid d’informació. Em van tocar les tantes de la nit amb el llibre a les mans, amb la làmpada enfocant cada plana que girava. Quan el relat es va acabar amb un : “Ha estat un plaer compartir aquestes hores amb tu,  tu i jo sols, ningú més”...  vaig comprendre l’orgasme literari, el qual no té res a envejar de l’orgasme sexual.