Separats en dos habitacles reduïts,
havien de decidir la seva fortuna.
Sobre la taula un paper en blanc,
al cim del full un bolígraf blau.
Devien escollir quina porta triarien;
una, obria a l’àngel del benestar,
l’altra, al dimoni de les mil pestes.
No tenien opció de parlar i estaven
aïllats per passar la gran prova.
Ella, va asseure’s tot contemplant
el foli i en breus segons va escriure
el que li havien demanat. Sabia
 |
| Laura den Hertog |
que era arriscat però no tenia
alternativa. Ell, va començar a moure’s
per la petita estança, estava nerviós,
volia passar la seva vida al costa d’ella,
l’estimava i no volia fallar. Va intentar
posar-se al seu cervell per esbrinar
el que posaria ella, però estava
massa nerviós. Cada una de les dues
portes li semblava un parany difícil
d’esquivar. Després d’una hora
de reflexió és va decidir pel que
li dictava l’instint. Els daus eren tirats,
el futur de la parella estava decidit.
Van passar la resta de la vida junts!
Ell va posar “la porta dreta”, ja que
després de moltes cavil·lacions
va arribar a la conclusió que tries
la que tries seria la bona. Confiava
plenament en ella. Ella, va anotar
“la porta que triï ell”, ja que sabia
que ell, sens dubte, en triaria una.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada