 |
| Armand Seguin |
M’abraça una
capelina de vent
vingut d’algun
lloc remot
que la meva ignorància
accepta
com els braços
del món,
acollint-me
caritatiu en aquesta
etapa ombrívola i
fosca
que em toca viure
tan de pressa.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada