 |
|
Camila Cerda
|
Em dic Poca i visc amb molta gent. Els meus pares són
en Farcit i la Mesura. No hi entenc de res, però ells m’ho expliquen tot.
Ignoro les regles i em moc per a tot arreu. El pare les sap totes i em frena
sempre que pot. Sóc molt dolentota
jo. La mare és tota bona. Em dic Poca però tots diuen que sóc Massa. Quan sigui
gran no vull ser ni com el pare ni com la mare, vull ser com l’àvia Miscel·lània
, que sabia de tot, feia de tot i anava pel món amb les seves pròpies regles.
Em dic Poca o Massa ja no ho sé, l’únic que he aprés enmig de tanta gent és que
faci el que faci, sigui bo o dolent, per uns seré Poca i per altres Massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada