 |
| Jose Manuel Ruiz Blanco |
Sento por, una
por absurda
en l’espai que m’espera
al davant,
ignoro si es deu
a les passes poc
fermes o perquè el camí
és preveu originàriament
fosc.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada