dimarts, 16 de juliol del 2013

Somriure traïdor



Fernando Botero
Assaboria el gelat com si li anés la vida. El tenia agafat amb fermesa mentre la boca degustava el sabor àcid de la llimona i la dolçor amarga de la xocolata. El gelat notava la seguretat de les mans que el tenien apressat i la suavitat dels llavis vermells que l’acariciaven contínuament. Quan se’l va acabar es va passar la llengua per les comissures buscant restes al mateix temps que esbossava un somriure de satisfacció. El gelat convertit en suc dins l’estómac va comprendre massa tard que l’havien matat sota l’embruix d’un somriure.