Com qui caça papallones,
musicals notes voldria
llaçar jo. Les guardaria
en cotó fi, igual bombolles
delicades, i menjar-me-les
faria quan mon esperit
em negués viure els sentits.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada