Estic
aclaparada, per no dir bocabadada. No he escoltat res,
fins i
tot la música ha parat. Com aturar aquest moment
tan
vaporós? Indiscreta observo . Ves que
bonica!
No s’ha
adonat de la meva presència. Quina preciositat!
A cada
pas que dona la vestimenta se li mou al compàs
rítmic
del tentinejar melodiós del braçalet que dur al braç.
La
guaito amb ulls atents. No s’ha adonat de mi.
Directe
a la cambra va. Passa pel davant sense veure’m.
El meu
petit cervell no encerta a saber d’aquesta
figura
resplendent que ha entrat sense invitació a la festa
solitària
on cerco sentiments. Qui és? Directe va!
Immòbil
davant la porta es queda com si algú la frenés.
Molt
lentament va girant-se. Mirant-me amb ulls murris
em fa
saber a través del seu esguard majestuós i sumís
que és
la musa de les emocions. Immòbil em quedo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada