La sortida de la carrera es troba en plena ebullició.
Tots els participants ja estan col·locats. Set corredors esperen ser guanyadors d’aquesta cursa on el
premi consisteix en un retall de tela. Pels altaveus s’anuncia la sortida. Els
corredors molt centrats sembla que res els destorba. Cadascú d’ells és únic i tots
volen ser els guanyadors. El tret de sortida ha sonat. Les tonalitats dels colors
animen amb molt d’èmfasial seu líder.
La cridòria és immensa. El color groc i el vermell van encapçalant la carrera,
seguits de molt a prop del blau i del taronja. El verd, el blanc i el negre
estan igualats en l’última posició. El taronja esta agafat embranzida i està
superant sense problemes al groc i al vermell. El negre s’està quedant enrere, té
un petit problema amb el lliscant de la cinta. El groc agafa la segona posició
deixant enrere al vermell que el blau ja ha atrapat. El verd i el blanc
continuen junts. El blau s’ha posat a l’altura del groc i ara corren a la
mateixa velocitat. El taronja es va desmarcant ràpidament cap a la línia de
meta. El groc acaba d’enredar-se amb si mateix i el verd i el blanc l’acaben de
passar. El negre s’ha retirat i el groc sembla que fa el mateix. La lluita
queda en cinc colors i el més avançat és el taronja seguit del blau, del
vermell i del verd. El blanc s’està quedant endarrerit i està quedant en última
posició. El blau està agafant un ritme intens que l’està apropant al taronja,
el primer de la cursa. El verd ha passat al vermell que està afluixant el ritme
i s’ha col·locat a última posició amb el blanc. El blau ja està a l’alçada del
taronja. El verd i el blanc segueixen igualats . El vermell es retira, té
problemes ... El taronja i el blau s’han enredat de mala manera i estan
entortolligats pel terra. La lluita pel premi s’està rifant entre el verd i el
blanc. Les tonalitats verdes i blanques estan animant als seus ídols amb molta
energia. El blanc ha guanyat uns centímetres al verd, el premi està a punt de
tenir guanyador. Queden pocs metres per la meta i el verd ha guanyat de nou els
centímetres que el separaven del blanc... Ja arriben a la meta... Qui serà el
guanyador? Estan igualats... Ja han entrat i no podem confirmar qui ha estat el
vencedor de la cursa... El silenci s’ha apoderat del petit estadi i s’està
esperant que es doni el resultat oficial pels altaveus... Ja estàconfirmat, el guanyador han estat tots dos.
No hi ha hagut diferència en l’arribada, per tant els colors que predominaran
la pròxima temporada primavera-estiu serà el verd i el blanc.
Els morts
no es mouen i el vius resten adormits. Per
què la classe política governant no té judicis per programes electorals no complerts?Es
salten per la tangent el que han promès i queden immunes de tota falta. Som
les seves titelles. Mouen els fils i nosaltres seguim el ritme. Podem invertir
aquest fet, però hem oblidat la nostra unitat. Sí, realment ens tenen adormits
i confien en que els morts restin quiets.
No era
altra, que la dóna de Don Pollo el psicólogo. Era un matrimoni jove vinguts de
terres meridionals que es va instal·lar en una comunitat d’aus del nord. Van
ser acceptats molt gustosament i sense cap mena de problemàtica. Però, per
motius desconeguts, aquests jove matrimoni no va tenir pollets, i ella, no va
pondre mai cap ou. Per aquest motiu inexplicable, a la pobre dóna del psicòleg
li va quedar aquest desencant de nom, ja que una polla que no ha post, no passa
a ser gallina oficialment.
Pobre Polla
Síquica, és va quedar amb el sobrenom fins els últims dies de la seva vida. La
seva làpida, era una de les més visitades per les matrimonieres, les quals anaven
a resar-li amb devoció perquè les ajudes
a passar de polles a gallines.