diumenge, 17 de febrer del 2013

Pluja de lletres


Una tempesta de fons em va alertar
d’un ruixat imminent i esdevenidor.
Estava al llit passades la mitja nit
amb el nas al coixí. Les primeres gotes
al finestral  van arribar, primer suaus,
insistents després. No hem vaig llevar per mandra
però si ho va fer la meva imaginació.
Vaig fantasiejar una pluja de lletres
que buscaven ressò, cercaven un mot,
volien viure a la llibreta d’algú.
Anava escollint les adients per formar
les paraules justes que donarien vida
a paràgrafs on s’explicaria la seva
història: “Gotes de lletres en pròpia veu”.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Molt bé Mònica, segur que les lletres que sobraven formarien le
paraula "sensibilitat".Una abraçada

Mònica HUIX-MAS ha dit...

:-D