jo us vull creure.
Vos sou el mestre,
jo, l’alumna.
Em parleu del sol,
jo escolto la lluna.
Em canteu la pau,
jo sento la guerra.
Realment qui sou?
Jo no sé qui sóc!
En sou jo?
En soc vos?
Em mireu amb dolçor,
us observo amb por.
Un punt mig voleu,
els extrems jo veig.
Algun dia…em dieu!
Algun dia…us dic!
No hi ha pressa, dieu,
jo en tinc molta, crec.
La fe vostre,
és el meu aliment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada