Ulls negres

A través dels teus ulls negres

veig el món des d’un lloc rar;

les idees passant arreu,

els pensaments neixen ràpids,

les ganes no tenen fre.

Em carrego de tots ells,

penetro al fons de la teva mirada

i guaito un món diferent al meu.

Veig el sol com un vaixell,

els arbres com grups d’ocells,

l’aigua com fascinants núvols,

les pedres com animals,

les flors com gotes de pluja.

Sento el vent com esperança,

la set com a coneixença,

la por com una resina

I em veig a mi com incendi

ofegat amb les mateixes brases.