dilluns, 28 de gener del 2013

Soles, Sol...


Era llum d’aquesta que fa gran claror.
Tothom li deia Soles però es deia 
Soledat. Tot va passar massa ràpid, 
massa aviat. El raig d’un llampec 
la va marcar.
Ara brilla més que abans i el raig que la 
va atacar ha caigut a l’oblit d’un infern
pel que no vol tornar a passar.  Ara
tothom li diu Sol però és continua dient 
Soledat.

Avança pels carrers amb un somriure 
als llavis sentint els batecs de tot el que
l’envolta.

Soledat era el seu nom, Soledat és el seu nom.