divendres, 6 de juliol del 2012

LLUM FOSCA


Vull riure i no puc
no sento cap música.
Fer un somriure em costa,
i els colors no hi són.
Cauré amb el que duc,
no penso abdicar.
Seré igual que posta
de sol; sense so.

dijous, 5 de juliol del 2012

MICRORELAT en 40 paraules!

Havia de dir-ho tot en quaranta paraules. Les lletres haurien de ser prou lleugeres per garantir-ne el significat, i va dir:
— Hola, em dic Comprensió i sóc partidària de conservar totes les cultures existents per ser experts en molts coneixements.

dimecres, 4 de juliol del 2012

Mirall-llariM


Aquell fatídic dia tot em  sortí al revés, sever dia aquell. El millor que em va passar fou  la rebuda d’un gran ram, mar de flors violetes, margarides i mimosa. I em va fer un sotrac el cos, sóc massa sensible, no estic acostumada a que em regalin res, ser estimat és això? O bé fou el regal d’un amic, cima de tot acompanyament terrenal. Se’m va fer un nus al coll, lloc sempre danyat per les emocions que m’envaeixen. Dels ulls em brollaren llàgrimes que van deixar el llibre que duia a les mans ben moll, llom del qual va quedar destintat. Tractava del marit d’una diva, àvid de poder. D’agradar-me el text no l’hagués tornat aquell fatídic dia a la biblioteca no, on el vaig veure i em va copsar la portada. Quan entrava al recinte vaig observar un home cridant sobre política, estava fart i tip, pit en treia poc per això. De política l’únic que sé, es que estan tots dins el mateix llac, call de bona gent, de mentiders, de poca-vergonyes sense escrúpols, d’ambiciosos. Pocs són els que resten nets. És una monarquia amagada: del cercle ets nat, tan et toca. D’aquell fatídic dia que em van dir que em quedava al carrer per les retallades, em quedo amb les flors rebudes de ves a saber qui, però que van posar color al meu fatídic dia.


dimarts, 3 de juliol del 2012

Caixa de Pandora


La fonètica és el so del cervell,
ell, el cau de la caixa de Pandora.
Tota  lletra que hi anida és el cultiu
macerat pel posseïdor . Desgavell
desbocat de cercles i pals dansaires,
prototips  afuats i línies obliqües.
El senderi cerca els mots adequats
entremig del sarau que hi habita sempre
per les lletres soltes i diferents.
Quan la fita s’aconsegueix, els signes
cobren veu i ens donen el significat
que només el pensament ha produït.

dilluns, 2 de juliol del 2012

Agonia


Balboteig quotidià
convertit en enigma,
murmuri incomprensible
amb ulls inexpressius,
ment clara, gola inquieta,
llavis inamovibles.
Paraules retingudes
en un filet de vida
dins la presó del cos.