La fonètica
és el so del cervell,
ell, el cau
de la caixa de Pandora.
Tota lletra que hi anida és el cultiu
macerat pel
posseïdor . Desgavell
desbocat de
cercles i pals dansaires,
prototips afuats i línies obliqües.
El senderi
cerca els mots adequats
entremig del
sarau que hi habita sempre
per les
lletres soltes i diferents.
Quan la fita
s’aconsegueix, els signes
cobren veu i
ens donen el significat
que només el
pensament ha produït.