dimarts, 7 de febrer del 2012

EL VENT


Et vull veure però no em deixes,
ets sentinella del teu aspecte .
Mancat d’olor em ben prives
de l’anhel de recordar-te .
Et vull tocar, però em traspasses,
ets zelador del teu tacte .
Arribes amb transparència
i te’n vas d’igual manera.
No em deixes perfilar-te
no em regales cap essència
i em trasbalses  els sentits
amb la teva intimitat.

dilluns, 6 de febrer del 2012

HAIKUS.....Veïnat


Barana mullada.
Gotes arrenglerades
cabriolant al vent.

Porta trencada,
grafits a la façana,
abandonament.

Fullam apilat
en un racó del jardí,
compost pel planter.

Finestra closa,
fred i buit a l’interior,
casona morta en vida.

diumenge, 5 de febrer del 2012

EL SILENCI PER RESPOSTA


Perquè em mires si no em veus !
Els teus ulls romanen freds i buits
com un món desproveït de Déus.  
La teva agradable veu s’ha convertit  
en una entonació tosca i estrident   
que m’ha guillat el compàs del cor,
violentant-lo amb frenètics cops ardents
de notes sense candor.
La teva fugida ha estat funesta
pel meu caminar senzill i clar,
farcit d’una realitat bella
on l’amor era la clau de la llar.

divendres, 3 de febrer del 2012

5-ELS MONÒLEGS INTERNS DE LA CLOTI


MESTRE, com vos sabeu, sóc de les que pensen i creuen que la paraula té molta força, bé, per vos “el verb” perquè ens entenguem, ja que sé que sou d’una altra generació. Més si la persona que llegeix no li dona l’entonació i el missatge real, pot crear un munt de confusions. L’altre dia estava fent la meva donació de voluntat amb el seu deixeble (que cada vegada que em veu té una fita per proposar-me...i no sé negar-m’hi...catxis l’olla), el qual em va entabanar per anar a passar la basseta al temple. Vol recollir diners per arreglar un tall de la capella que s’està desprenent....bé que li he d’explicar, ja ho sabeu prou bé, com que esteu a tot arreu. MESTRE, mare meva el que vaig escoltar en veu d’aquell feligrès que va llegir ...mare meva!  MESTRE, se n’ha adonat del que va dir el seu fill? Segons la bíblia, sant Tomàs va haver d’anar a palpar la llaga del vostre fill per assegurar-se que no fos un miratge, ja que Jesús havia mort dies abans...físicament, físicament, ja ho sé. Aleshores, el seu estimat fill Jesús li digué; “Ai, Tomàs! Benaventurats els qui creuran sense veure”!  MESTRE, MESTRE, trobo que està ben espifiada aquesta frase. El devia ben repassar suposo, no? Ara puc entendre perquè el personal beu tant, doncs veure-ho escrit dista molt de sentir-ho d’oïdes. Ara he entès d’una vegada que “beure” no és per “oblidar” no, com es diu vulgarment, sinó per creure amb tot el que els hi està passant!