Sí em poguéssiu parlar!
Sí us pogués escoltar!
Quants conceptes sabria
i canviarien en mi.
Quanta història d’aquí
comprendria, entendria.
Flaquejo quan us palpo
morint perquè no us sento.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada