Ai MESTRE! Ja tornem a ser Nadal! Ha vist com tenim d’engalanats
els carrers en memòria del seu naixement i també envers la visita que us van
fer aquells tres reis d’orient? Tot i
estar el país en crisi, pengem garlandes i llums per tots el carrers i
carrerons. De fet, estem fent un
sacrifici molt gran en el seu nom, ens ho tingui en compte, sobretot. Hi ha
gent que no pot pagar el sostre on viu, però és igual, nosaltres posem ornaments
de colors que il·luminen pobles i ciutats per celebrar la gran festa de NADAL, de
fet aquestes llums no gasten sap MESTRE, ni les paguem entre tots, no, no, ... Ui
MESTRE! Quina alegria que es respira!!!! Fins i tot al més pobre dels humans se li fa
veure que és FESTA, és Nadal, són dies de recolliment, glòria i amor...això sí,
no l’amor que vos predicàveu sinó una altra classe d’amor. Com li ho
diria....és un amor que es palpa, és un amor d’or, un amor de tenir.... Ai, MESTRE! Aquests humans hem perdut l’ànima
interna i hem donat cabuda a una espècie ”d’ànima-lot” inigualable. Ens ha
costat els nostres anys, eh, no ha estat bufar i fer ampolles, bé ara com que
ens volen espanyolitzar hauria de dir “soplar y hacer botelles”. Una de les premisses que intenten per tots els
medis és fer-nos incultament més savis. Vos que us delitàveu parlant en paràboles
perquè despertéssim més aquesta ment en procés de desenvolupament... Us l’han ben fotuda MESTRE!
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada