A mirar-se estaven condemnats
i a tocar-se inevitablement privats.
Ella, era delicada noguera,
ell, elegant roure robust.
Es mullaven amb la pluja caient,
i ballaven al ritme del vent.
Amb sons d’amor cruixia ell,
clams de dolçor emetia ella.
En ple dia paraven el sol,
i a la nit, la lluna amb desconsol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada