Difícil entendre el gest de la vida,
en un sospir, en un petit moment
l’ombra de la llum apareix tenyida,
perfilada. Saps que has de dir adéu,
i no hi ha aturador. La vida és!
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada