EXCUSES

Et juro que t’escolto amb desfici,

mes encara per saber-ne el final.

T’esplaies a gust amb una excusa més.

Sembla que tenen base els teus mots,

penso. S’allarga massa, estic perdent 

l’atenció. Ja preveig el fi, i no m’agradarà.

Les excuses les tens sempre a mà, en canvi 

les mans, no les tens mai per l’acció. Quina 

buidor que impera en el teu món!