Poema dedicat a una mare que ha hagut de dir adéu al seu fill. M'ha donat permís per compartir-lo amb tots vosaltres, ja que li vaig fer en la més estricte intimitat del moment.
Un petó Marta!
Aquest
dolor intern
no
te’l podrà alleugerir
ningú,
solament
el
pas dels dies, mesos i anys
el
podran minvar,
i un
somriure en solitud
et
farà sentir
que
no restaràs mai sola.
1 comentari:
A
Sensillament, preciós¡¡¡¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada